L'abordatge mínimament invasiu ens permet tractar una gran varietat de patologies urològiques més enllà de la pròstata i el ronyó, aportant els mateixos beneficis de precisió, menor sagnat i recuperació accelerada.
Suprarenalectomia (Cirurgia de la glàndula suprarenal)
Les glàndules suprarenals són uns petits òrgans situats just a sobre de cada ronyó. L'extirpació d'una d'aquestes glàndules (sovint a causa de tumors benignes o malignes que alteren la producció d'hormones) té el repte que estan ubicades en una zona anatòmica molt profunda.
No obstant això, juntament amb la cirurgia de la vesícula biliar, aquest és un dels procediments on l'avantatge de la laparoscòpia és més indiscutible. Gràcies a la petita mida de la glàndula, un cop alliberada es pot extreure a través dels propis orificis dels trocars (els petits tubs quirúrgics), sense necessitat d'ampliar la ferida. El resultat és una recuperació postquirúrgica excel·lent i sense gairebé cap cicatriu aparent.
Pieloplàstia (Reparació de l'obstrucció urinària)
La pieloplàstia és la intervenció que s'utilitza per tractar la síndrome de la unió pieloureteral. Aquesta patologia consisteix en un «estrenyiment» (estenosi) en la zona de connexió entre el ronyó i l'urèter, la qual cosa actua com un embut tapat que impedeix que l'orina baixi cap a la bufeta de forma normal, causant dolor i risc de danyar el ronyó.
Tradicionalment, aquesta operació obligava a fer una gran incisió lumbar. Avui dia, l'abordatge laparoscòpic (o robòtic) ens permet identificar la zona exacta, tallar i retirar el fragment estret, i tornar a cosir la via urinària amb una dissecció extremadament precisa. Aconseguim el millor resultat reconstructiu per al pacient, però evitant els dolors i la llarga convalescència de la cirurgia oberta.
Cistectomia Radical (Extirpació de la bufeta)
Es tracta de l'extirpació completa de la bufeta, una intervenció de gran complexitat i envergadura que es realitza principalment per tractar tumors vesicals invasius. Fer-ho per via laparoscòpica aporta dos avantatges fonamentals respecte a la cirurgia oberta:
- Disminució dràstica del sagnat.
- Menor temps d'ili paral·lític: després d'una cirurgia tan gran, l'intestí triga uns dies a «despertar-se» i tornar a funcionar amb normalitat; amb la laparoscòpia, aquest temps es redueix, afavorint una recuperació més ràpida.
Com s'expulsa l'orina sense bufeta?
En extirpar la bufeta, el cirurgià ha de crear un nou camí perquè l'orina surti del cos (derivació urinària). Depenent de l'extensió del tumor i les característiques del pacient, es pot optar per:
- Derivació incontinent (Urostomia). L'orina es deriva cap a l'exterior, cap a una bossa recol·lectora fixada a l'abdomen.
- Derivació continent (Neobufeta). Es construeix una «bufeta nova» utilitzant un segment del propi intestí del pacient, permetent-li orinar de forma més natural.
L'avantatge de la cirurgia robòtica. En casos seleccionats, utilitzem el sistema robòtic da Vinci no només per treure la bufeta malalta, sinó també per construir la neobufeta i tota la nova via urinària des de dins del cos (reconstrucció intracorpòria). Això suposa un pas de gegant: la incisió a l'abdomen es redueix únicament a la mida mínima i indispensable per poder extreure la bufeta malalta, minimitzant el dolor i l'impacte estètic per al pacient.