La prostatectomia radical és la intervenció quirúrgica dissenyada per extirpar completament la glàndula prostàtica i curar el càncer de pròstata. Fer-ho per via laparoscòpica (o robòtica) ens permet ser extremadament precisos en una zona anatòmica molt delicada, utilitzant només 4 o 5 petites incisions (trocars).
En què consisteix la intervenció?
El procediment té dues fases fonamentals. Primer, se separa i s'extreu la pròstata dels òrgans veïns (la bufeta urinària i la uretra). A continuació, cal reconstruir el tram urinari, tornant a connectar la bufeta amb la uretra.
Aquesta connexió requereix un gran domini de la tècnica de sutura laparoscòpica perquè quedi perfectament estanca. La intervenció sol durar unes dues hores i mitja, i segons l'anatomia del pacient, el cirurgià pot optar per diferents vies d'accés (transperitoneal o extraperitoneal) per garantir el procediment més segur i àgil possible. Durant el postoperatori, caldrà portar una sonda vesical que habitualment es retira al cap d'una setmana.
Quins avantatges té aquesta tècnica per a la pròstata?
La pròstata es troba molt profunda a la pelvis, envoltada de nervis i vasos sanguinis. Aquí, la visió laparoscòpica és clau:
Visió magnificada
Permet al cirurgià afinar els moviments al mil·límetre, un fet de gran transcendència en cirurgia oncològica per assegurar-se de netejar bé la zona.
Menys sagnat
El control vascular és tan precís que el sagnat acostuma a ser mínim i gairebé mai calen transfusions de sang.
Ràpida recuperació
L'absència de grans incisions permet al pacient aixecar-se aviat i tornar a la seva vida normal molt abans que amb la cirurgia oberta clàssica.
Sexualitat: es poden conservar els nervis erectors?
L'afectació de l'erecció és una de les principals preocupacions després d'aquesta cirurgia. Quan el tumor ho permet, la precisió de la laparoscòpia ens ajuda a identificar i preservar un o els dos feixos neurovasculars (els nervis responsables de l'erecció), oferint una probabilitat de recuperació de la funció sexual que ronda el 50%.
Nota. L'ús de la cirurgia assistida per robot en aquest pas concret permet obtenir resultats encara millors en la preservació de l'erecció, gràcies a la visió 3D i la mobilitat dels instruments.
La nostra prioritat, sempre oncològica. La intenció primera i fonamental del tractament és la curació del càncer. És per això que cal valorar cada cas al quiròfan. Davant del més mínim dubte de no poder garantir una extirpació oncològica segura, sempre s'optarà per sacrificar els feixos neurovasculars per assegurar la salut del pacient.
El control de l'orina: què esperar de la continència?
És totalment normal que, després de retirar la sonda, hi hagi pèrdues d'orina (incontinència associada a l'esforç). Això no vol dir que la cirurgia hagi anat malament; és una conseqüència de la inflamació de la zona de sutura i de l'adaptació de l'esfínter a la seva nova anatomia.
Un procés de recuperació gradual:
- La majoria dels pacients recuperen el control de la micció de forma progressiva al llarg de les primeres setmanes o mesos.
- L'abordatge laparoscòpic ajuda a minimitzar riscos, ja que permet al cirurgià ser molt curós per preservar la màxima longitud d'uretra possible.
- Només en una proporció molt baixa de pacients (inferior al 5%) persisteix una incontinència urinària a llarg termini que afecti la seva vida diària (un fet que dependrà molt de l'anatomia prèvia de l'esfínter de cada pacient).